Ordre:Charadriiformes Familia: Alcidae Gènere: Alca Nom científic: Alca torda Nom comú: Pingdai
Descripció
Distribució geogràfica: Espècie politípica de distribució costera de l’Atlàntic nord. La subspècie típica torda, est d’Amèrica del Nord, Grenlàndia, illa de l’Ós, Dinamarca, Noruega, des de Múrmansk fins al Mar Blanc, i la regió Bàltica; i islandica, Islàndia, illes Fèroe, Gran Bretanya, Irlanda, illes del Canal i Bretanya. És hivernant rar a Menorca i escàs a la resta d’illes.
Moviments migratoris: És migrant. A l’hivern les aus baixen de latitud i resten a hivernar a les costes ibèriques i el golf de Biscaia. Part de la població passa l’estret de Gibraltar i arriba fins al golf de Lleó. Els primers individus arriben a les Balears a finals d’octubre o principis de novembre i marxen a mitjans d’abril. És més escàs com més al nord fins a fer-se rar a Menorca. Se reuneix en petits grups a ports i badies arrecerades però també se’l pot observar a mar oberta. Encara que de presència regular el seu nombre varia d’un any per l’altre depenent de la cruesa de l’hivern a l’Atlàntic. La subspècie que hiverna a les Balears és islandica.
Hàbitat: Crien a illes i illots però també a penya-segats formant colònies denses, sovint, mixtes amb altres espècies com el pingdai becfí (Uria aalge), el cadafet (Fratercula arctica) i la gavina tres-dits (Rissa tridactyla), S’alimenta bàsicament de sardina (Sardina pilchardus) i seitó (Engraulis encrasicholus).
Descripció: Long. 38-43 cm. Envergadura 60-69 cmBec alt i rom, aplanat lateralment, negre amb dues línies blanques, una vertical i una altra horitzontal dels narius a l’ull. Parts superiors negroses i inferiors blanques. Coll gruixat i coa llarga i punxeguda. Té un vol potent recte i brunzent com el d’un coleòpter. A l’hivern la gola i els costats del cap esdevenen blanc brut i perd la línia blanca dels narius a l’ull. Neda com una ànnera amb la coa cap dalt. Cabussa amb molta facilitat amb les ales entreobertes.
Estatus
Parc Natural de Ses Salines : [He] Hivernant > Escàs