• Català
• Español
• English

• Cartografia
Mapa
• Enllaços
• Meteorologia

Zones Itineraris Guia d'aus Trip report

Dades generals

Ordre:Passeriformes
Familia: Sylvidae
Gènere: Sylvia
Nom científic: Sylvia melanocephala
Nom comú: Busqueret de cap negre

Descripció

• Distribució geogràfica:
  És l’espècie del gènere Sylvia més estesa. De distribució circummediterrània se la pot trobar des de les illes Canàries fins a l’Orient Pròxim. S’han descrit tres subspècies una d’elles, la S m. norrisae de El Faiyum, a Egipte, sembla extingida. De les altres dues S. m. melanocephala se distribueix des de les Canàries , nord-oest d’Àfrica, sud d’Europa a través de tota la conca mediterrània i llurs illes amés de l’oest de Turquia i S. m. momus al mediterrani oriental des del Líban fins al nord del Sinaí. A les Balears cria a totes les illes i a molts d’illots essent l’espècie de busqueret més abundant.
• Moviments migratoris:
  Migratori parcial encara que la major part de les poblacions són sedentàries excepte en el període postnupcial on hi ha una dispersió dels juvenils que els poden portar tan lluny de les àrees de cria com al nord del Senegal, Níger i Sudan. La població que cria a les Balears sembla sedentària però se reben aus de llocs propers com ho indica la recuperació a Sa Dragonera d’un mascle anellat a Collserola, Barcelona, 28 dies abans. També se produeix la dispersió juvenil corroborada per un control d’una femella jove a Santa Eugènia, Mallorca, anellada a Cabrera després de 177 dies. El pas migratori postnupcial és més intens que el prenupcial així a Cabrera s’observa una migració intensa ja a principis de setembre minvant regularment fins a finals d’octubre.
• Hàbitat:
  Habita un ample espectre de boscos i matollars de gairebé qualsevol composició. És especialment abundant a les garrigues costeres però també és present en elevades densitats a les zones de mosaic de l’interior de les illes majors. També freqüenta els jardins, horts i parcs urbans. Pot ocupar zones forestals on la vegetació no sigui molt densa. Aprofita les bardisses dels conreus on pot ser especialment abundant. També és bastant freqüent als salobrars i vores de canyissars. A les Balears sembla que evita els alzinars però pot trobar-se, a Mallorca, a més de 1000 metres d’altitud. A l’hivern ocupa els mateixos habitats que a l’època de cria.
• Descripció:
  Long. 14 cm. Aparença delicada i de cap gros. Ales bastant curtes i arrodonides i coa llarga i arrodonida amb la base negrosa i amples puntes i vores blanques. El mascle té les parts superiors gris blavoses i una caputxa negra ben definida. Les parts inferiors són grises amb la gorja blanca molt conspícua i una taca blanquinosa al ventre. La femella té el cap gris fosc i el dors d’un terrós oliva càlid. Les parts inferiors són com les del mascle però molt més tenyides d’ant. Algunes femelles poden tenir el cap bastant negre. Els juvenils tenen el cap i el dors terrós, encara que els mascles poden tenir la caputxa més fosca, amb la gorja no tan blanca com en els adults. El color de les potes varia des del marró ataronjat al gris marró fosc. L’iris i l’anell orbital és roig ataronjat als adults i més marró oliva o taronja fosc en els de primer any. L’anell ocular és des de taronja a crema.
• Dades d'interés:
  Està molt estesa arreu de les illes i també cria a l’illa dels Conills i Na Redona, a Cabrera, i a Sa Dragonera, a Mallorca i a l’Illa d’en Colom, l’Illa del Latzaret, Illa del Rei i l’Illa de l’Aire a Menorca, s’Espalmador i s’Espardell a Formentera i és molt probable que també ho faci a Sa Conillera, Tagomago i Es Vedrà a Eivissa. Ocupa els mateixos habitats que altres espècies del gènere Sylvia però sembla que no competeixen pels mateixos recursos. Així a les marines viu amb el xorrec (Sylvia balearica) i el busqueret roig (Sylvia undata) als boscos i bardisses amb el de capell (Sylvia atricapilla) i a la Serra de Tramuntana amb el carritxer (Sylvia conspicillata). També pot viure als mateixos llocs on ho fa el busqueret garriguer (Sylvia cantillans moltonii) quan tria boscos aclarits amb arboceres (Arbutus unedo), mates (Pistacea lentiscus) i xiprells (Erica multiflora). Com eviten la competència encara no està estudiat.

Estatus

Categoria

• Categoria UINC:
  [NE] No avaluada
• Llibre vermell:
  [NA] No amenaçada

 

Multimèdia

Sylvia melanocephala

Sylvia melanocephala

[X]